El mosaic de trencadís és una de les imatges que identifiquen millor l'arquitectura d'Antoni Gaudí (1852-1926). A Catalunya i València, des de l'edat mitjana, els murs es recobrien amb rajoles de colors, un recurs de gran bellesa i funcionalitat higiènica. Als anys del modernisme, l'arquitectura, gràcies a l'ús adequat de l'ornamentació, representa la síntesi de totes les arts, creant una combinació rica de formes, volums, textures i també de colors.

Gaudí va experimentar amb tota mena de materials, especialment la ceràmica, substituint la visió regular de la tradicional tessel·la del mosaic pel fragment resultat d'un tall irregular. La trenca (“trenca” en català), per això la denominació de trencadís. Al seu voltant, sorgeixen un grup nombrós d'artesans, industrials i paletes –entre els quals va destacar l'arquitecte Josep M. Jujol (1879-1949). Amb tots ells va compartir la riquesa creativa i l'afició pel reciclatge de materials.

Aquesta exposició, produïda per World Monuments Fund i el Museu Casa Botines Gaudí, amb el suport d'American Express i la col·laboració del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries “González Martí”, presenta 50 peces, entre originals i rèpliques, que il·lustren l'evolució del trencadís a l'obra de Gaudí. Mostra comissariada per Mireia Freixa i Marta Saliné.